FINAL DEL BLOG

Hola a tots!

Avui escric aquesta entrada per acomiadar-me i per anunciar que finalitzo el blog. Aquest mes ja he acabat l'assignatura de Ciències per al món contemporani. M'agradat molt fer aquest blog, ja que explicant notícies de ciència actual he après noves coses. M'ha enriquit molt i espero que a vosaltres també us hagi interessat. Hem tocat temes molts variats i molt interessants. Me'n emporto una nova experiència, la d'obrir un blog, i una bona experiència.

Per a qui estigui interessat, deixo el blog obert perquè tothom pugui veure les entrades que he fet durant aquests mesos.

Adeu navegadors de la ciència!

PELL DE TARONJA PER DEPURAR AIGÜES CONTAMINADES

Hola navegadors!

Avui us vinc a ensenyar una nova tècnica que permet netejar les aigües contaminades. No us creureu amb que és fa aquesta tècnica.

Un grup d'investigadors espanyols i mexicans, han trobat un mètode que neteja l'aigua contaminada amb pells de fruites com la taronja o el pomelo. Amb aquestes closques es pot fabricar un material molt absorbent per la recuperació de metalls pesants i compostos orgànics, els components nocius més habituals en aigües residuals.

La pell de taronja, el pomelo o la mandarina suposen un residus problemàtic per la indústria alimentaria. Es calcula que en el món es produeix 38,2 milions de tunelades a l'any de closques unes deixalles que ocupen un gran volum i no tenen moltes utilitats en l'actualitat.

Aquest estudi ha servit per dissenyar un nou procés en el qual, gràcies a un tractament de descompressió instantània controlada, és possible modificar l'estructura d'aquests residus, donant-los propietats adsorbents, major porositat i major àrea superficial.

En un estudi posterior els autors del treball també han demostrat que es podrien fabricar filtres per on passaria l'aigua contaminada de forma contínua, de la mateixa manera que es realitza actualment el tractament d'aigües residuals.

Que en penseu? Jo trobo que és una bona forma per reutilitzar les pells de taronja i a demés netejant l'aigua, que fa un bé per la humanitat. Trobo que amb aquestes noves tècniques podem arribar a tenir una petjada ecològica més baixa.

Fins aviat!

Font1  Font2

IMPLANT NANOMÈTRIC PER CURAR LA CEGUERA

Bones!

Avui torno per portar una notícia sobre la nanotecnologia aplicada a la medicina. Un nou implant nanomètric dins de la retina que cura certes classes de ceguera. De la mateixa manera que s'ha trobat tractament per les catarates, la pèrdua de visió per la degradació de la retina no té tractament efectiu.

Un equip d'enginyers ha desenvolupat un nou tipus de pròtesi per la retina a través de la nanotecnologia i l'electrònica sense fils. Aquesta pròtasi podria aconseguir la recuperació de les neurones de la retina per recuperar la visió de nou. Es tracta de dues noves pròtesis que els enginyers han demostrat aquesta resposta a la llum en una retina de rata connectada amb un prototip del dispositiu in vitro.

Amb el perfeccionament d'aquesta pròtesi podria ajudar a desenes de milions de persones del tot el món que pateixen malalties neurodegeneratives que afecten la vista, com la macula, la retinitis pigmentosa i la pèrdua de la visió per diabetis.

Tot i els grans avenços en pròtesis retinals durant les dues últimes dècades, el rendiment de les pròtesis disponibles per ajudar els cecs a recuperar una visió funcional, segueix estant en estat d'experimentació.

La primera de les dues pròtesis utilitza nano cables de silici sensibles a la llum que estimulen electrònicament la retina i rep energia i dades per wifi, el que es defineix interfície neuronal amb resolució i sensibilitat comparables a la de la retina humana.

El segon prototip és un diminut implant fotovoltaic de materials orgànics, com polímers i seda, que funciona igualment com a interfície, estimulant les neurones de la retina quan capta la llum. Aquest implant, que se situa sota l'epiteli de la retina, s'ha provat en unes rates que han recuperat gran part de la visió. Sembla l'implant ideal però encara queda molt camí per recórrer.

Aquest és un gran avantatge per la medicina, ja que la gent sense vista podria tornar-la a recuperar. Espero que aviat es puguin començar a utilitzar en persones i torna'ls-hi la vista a tots els que la van perdre.

Fins a la pròxima navegadors!

Font1 Font2

NANOTECNOLOGIA PER FORMIGÓ

Hola navegadors!

Avui us porto una notícia sobre la nanotecnologia. La tecnologia dedicada a la manipulació de la matèria a escala menor que un micròmetre, és a dir, al nivell d'àtoms i molècules. Aquesta notícia parla sobre un nou avenç en el material de construcció.

La tobermorita és un mineral de la família de silicats de calci que es coneixen bé pel seu interès en la construcció. S'ha trobat en estructures de formigó de l'època romana i podria ser clau en la seva durabilitat. Actualment aquest mineral s'utilitza per mètodes hidrotèrmics a temperatures suau, però el problema és que són processos molt lents, de més de cinc hores, i no es pot augmentar la temperatura per no alterar l'estabilitat del mineral.

Uns investigadors de TECNALIA d'Espanya i de l'institut francès ICMCB-CNRSS proposen un mètode alternatiu del procès basat en una síntesi ultraràpida de nano-tobermorita, una nanopartícula utilitzada per endurir el formigó, amb una temperatura de 400ºC i una pressió de 235 bars. Així s'ha demostrat la possibilitat d'obtenir nanofibres de tobermorita a temperatures de 400 °C, quan es creia que no podia sobrepassar els 200 °C. A més s'obté un producte de major qualitat gràcies al fet que s'ha desenvolupat un equipament, no tradicional, que permet un control de les condicions i temps de reacció.

La tecnologia desenvolupada és molt important en el àmbit de la nanotecnologia, ja que amb ella s'incrementa la quantitat i la qualitat. Amb aquest avances es podrà sintetitzar nanopartícules de tobermorita en 10 segons, també es podran fer majors rèpliques de tobermorita més perfectes. 

Trobo que és un gran avantatge per la construcció, ja que el formigó és podrà assecar més rapidament i serà més resistent i de més qualitat. A poc a poc la nanotecnologia va trobant nous materials que ens són molt útils.

Fins a la pròxima! 

Font1 Font2

EL RADIOTELESCOPI MÉS GRAN DEL MÓN

Hola a tots!

Avui us porto una notícia sobre el temari que estem tractant amb la pel·lícula "Contact", l'espai exterior. Es tracta del radiotelescopi més gran que s'ha construït mai. Per aquells que no sabeu que és, un radiotelescopi és un instrument que serveix per captar ones de ràdio provinents de l'espai exterior.

S'ha construït en només cinc anys a la província de Guizhou, al sud de la Xina i ja ha captat els seus primers senyals de l'espai. Té un diàmetre de 500 mestres i s'ha construït amb un pressupost S'anomena radiotelescopi FAST, per les inicials en angles de Telescopi Esfèric de Cinc-cents metres d'Obertura.

La seva missió és buscar radioemissions procedents de fonts còsmiques que es troben en llocs inabastables de l'univers i detectar possibles senyals de vida extraterrestre. Llocs inabastables com púlsars, estrelles de neutrons que giren amb gran rapidesa, i quàsars, regions que envolten a forats negres supermassius al centre de galàxies.

Segons ha informat la televisió xinesa, el radiotelescopi ha captat el senyal d'un púlsar situat a 1.352 anys llum de la Terra en un dels deu primers tests. Perquè la instal·lació estigui en ple rendiment s'haurà d'esperar uns tres anys per calibrar bé tots els seus components. L'Acadèmia de Ciències de Xina volen buscar vida extraterrestre perquè creuen que alguna civilització avançada emetrà ones de ràdio a l'espai com fa la humanitat.

Que en penseu vosaltres? Creieu que trobaran vida extraterrestre en alguna part de l'univers? Jo crec que l'espai exterior és immens i que no sabem ni una petita part del que hi ha. Aquest nous experiments els trobo molt útils, tinc curiositat de veure el que poden arribar a trobar.

Fins a la pròxima navegadors!

Font 1 Font2

UN OCEÀ A PLUTÓ

Hola navegadors!

Avui porto una nova entrada que tracta el tema de l'espai exterior. S'estan acumulant evidències que sota una capa de gel, s'amaga d'un oceà a Plutó, fet que fa que Plutó sigui, en teoria, apte per la vida. Aquí us ho explico.

El 15 de juliol de 2015 New Horizons va fer història en sobrevolar Plutó més a prop que mai. En les imatges mostrades es veia que aquest planeta estava cobert per volcans de gel i amb una gran regió amb forma de cor, anomenada Tombagh. Ara s'ha fet un estudi que apunta que, sota la capa gelada que cobreix el "cor" del planeta es troba un dens oceà subterrani amb aigua barrejada amb gel. Uns quants científics deien que Plutó hauria fet una volta sobre el seu eix a causa de forces de marea i del pes extra d'un mar subterrani. La regió de Tombaugh porta dècades cridant l'atenció dels científics. Si el planeta té aigua, això vol dir en teoria que el planeta podria albergar vida.

Fa milers de milions d'anys Plutó va xocar contra un cometa d'uns 200 km. L'impacte va formar un enorme cràter que es va anant omplint de gel. Aquesta acumulació, sumant-li l'efecte gravitatori, va provocar un desplaçament de tot el planeta sobre el seu eix de rotació. El cràter es va emplenar de gel de nitrogen i diòxid de carboni.

Mentre que Plutó és 150 vegades més petit de la Terra, la quantitat d'aigua que està amagada sota una superfície gelada, equival a la suma de tots els mars del nostre planeta. Respecte a la seva ubicació, fa que el sol només doni un 2% de calor del que s'acumula en el nostre planeta, fet que fa que estigui quasi totalment congelat. Per sota de la capa de gel, no està totalment congelat, sinó que adopta un estat viscos barrejat amb gel.

Trobo que és una bona notícia trobar aigua en un altre planeta, ja que si nosaltres estem contaminant les nostres, en un futur podríem tenir altres recursos com Plutó per trobar-ne. Però crec que és una mica difícil trobar vida perquè està massa allunyat del sol. Espero que us hagi semblat interessant aquesta notícia, el descobriment de l'espai exterior està avançant molt.

Fins a la pròxima navegadors! :)

Font 1 Font 2 Font 3

SI FUMES AUGMENTARÀS EL RISC QUE LES TEVES NETES PATEIXIN AUTISME

Hola a tots!

Avui torno a portar una nova notícia de genètica que segur que us posarà en alerta a aquelles noies fumadores. Es tracta d'una investigació que afirma que les dones fumadores, augmenten el risc que les seves futures netes pateixin Autisme.

Una investigació de la Universitat de Bristol, en el Regne Unit, ha descobert que els infants que han tingut una àvia fumadora tenen un alt percentatge de patir algun trastorn del tipus Autisme (TEA). Es tracta de totes aquelles dones que durant la gestació continuen fumant, fet que perjudica el seu propi fill. Els seus resultats també demostren que el no fumar durant l'embaràs també ofereix als seus futurs nets un millor començament.

Els TEA (entre altres, autisme i síndrome d'Asperger) són un conjunt de trastorns neuronals que apareixen en la infància i es caracteritzen, entre altres símptomes com, per un dèficit en la comunicació, dificultat per a la integració social, una dependència exagerada de les rutines i una gran intolerància als canvis o frustracions.

Aquests trastorns, té una incidència d'un cas per cada 100 naixements, però ha augmentat significativament en els últims anys. Així els experts van opinar que s'havia d'haver produït alguns canvis en els estils de vida que justifiquessin aquest augment de casos de TEA.

Els autors d'aquesta investigació, van analitzar els historials mèdics de 14.500 nens britànics i es van fixar en l'absència i la presència del tabaquisme durant la gestació dels seus pares i mares. Els resultats van ser: les nenes que tenien àvies fumadores en l'embaràs de la seva mare, tenien un risc de fins a un 67% de patir alguna característica típica de l'autisme; també les filles de mares exposades al tabac durant la gestació, tenien un 53% de probabilitat de patir una malaltia TEA.

Se sap que el tabac perjudica l'ADN mitocondrial i que els mitocondris es transmeten a la següent generació únicament a través del òvul de la mare. Així que, les mutacions inicials en els mitocondris podrien no tenir cap efecte sobre les pròpies mares, però si en les seves nétes i amb un alt percentatge. Aquesta herència no s'ha detectar en nets barons.

Sempre he sabut que les embarassades no podien fumar durant la gestació, perquè lògicament, era dolent, però ara amb aquesta investigació entenc quins efectes pot causar. Crec que aquesta notícia hauria d'arribar a tot el món, ja que avui en dia, hi ha una gran part de la població fumadora, i amb estudis com aquests es podrà evitar molts casos de naixements amb malalties TEA. Espero que hageu trobat aquesta notícia interessant, i ja ho sabeu, per totes aquelles persones fumadores i que voleu que els vostres fills tinguin salut, no fumeu durant un embaràs, i si potser deixeu de fumar!

Fins a la pròxima navegadors! :)

Font 1 Font 2

LA GENÈTICA DE LA CALVICIE

Hola navegadors!

Avui us porto una nova entrada que para d'un estudi nou de l'alopècia relacionada amb la genètica.

Una investigació realitzada per científics de la Universitat d'Edimburg ha descobert un total de 287 gens implicats en la possibilitat de desenrotllar calvície. Aquesta descoberta podria utilitzar-se per predir la probabilitat de patir alopècia en els homes. Els experts van experimentar les dades del genoma i de la salut de 52.874 homes blancs britànics d'entre 40 i 69 anys. Dels quals un 31% no tenia pèrdua de cabell, un 23% tenien pèrdues lleus, un 26% pèrdua moderada i un 18% pèrdua severa.

La predicció exacta d'un indivídua encara està lluny però els resultats poden ajudar a identificar subgrups i més endavant desenrotllar fàrmacs per tractar la calvície. Amb aquest estudi han detectat que gran part dels senyals genètiques de la calvície en homes prove del cromosoma X, que els homes hereten de les seves mares. Tot hi així encara es troben lluny de trobar un patro exacte de la perdua de cabell pero a poc a poc van descobrint nous senyals genètiques.

M'ha sorprès molt que el cromosoma X sigui el que dóna gran part del patró de l'alopecia, ja que normalment els fills es basaven amb el seu pare per veure si podrien tenir alopècia o no, però en realitat és la dona que dóna aquesta herència. Trobo que és un gran avanç en l'estudi de la calvície i que a poc a poc aniran troba'n solucions.

font1 font2

ÒRGANS HUMANS DINS DE PORCS

Hola navegadors de la ciència!!

Avui us porto una notícia molt interessant, relacionada amb els temes que hem treballat aquests dies sobre la genètica. Potser alguna vegada heu sentit a dir que els òrgans dels porcs són els més semblants d'un animal als dels éssers humans doncs aquesta notícia hi té relació.
En la biologia els grans temes dels últims anys han estat les cèl·lules mare i l'edició del genoma humà. Gràcies a la combinació d'aquestes dues tècniques un grup de científics han aconseguit cultivar cèl·lules humanes en embrions de porcs, amb la intenció de poder desenvolupar òrgans humans dins dels porcs i prèviament trasplantar-los en éssers humans.

Les cèl·lules comprenen una part petita de cada embrió, i cada embrió ha estat cultivat només durant unes poques setmanes. Encara es troba lluny l'objectiu d'arribar a trasplantar els òrgans als éssers humans, però hi ha altres aplicacions que no estan tan lluny com el de provar medicaments i tractaments en els òrgans dels porcs. Per al moment aquest grup de científics ha aconseguit generar cèl·lules i teixits humans en embrions de vaques i porcs.

La integració de cèl·lules humanes i òrgans humans en el desenvolupament d'un embrió de porc o de vaca està plantejant més problemes tècnics dels previstos. El que serveix per a un òrgan de rata en un ratolí, no serveix en aquest cas per un òrgan humà en un porc. La naturalesa no sempre l'hi posa fàcil a l'enginyeria biològica.

Que una tecnologia d'alta precisió permet-hi que un organisme d'una espècie produeixi un òrgan concret compost de cèl·lules d'una altra espècie; això ens aporta una eina important per estudiar l'evolució de les espècies, la seva biologia i les seves malalties, i al final pot conduir a la capacitat de conrear òrgans humans per a trasplantaments.

El meu punt de vista sobre aquest tema és que mai s'han de deixar passar les oportunitats d'avançar en la ciència, sí que pot semblar estrany utilitzar òrgans que s'han creat dins d'un porc, però s'hi això ens ajuda a salvar a persones que ho neseciten doncs endavant. De moment només són experiments i investigacions però algun dia s'arribarà a trasplantar el primer òrgan cultivat en un porc, a un humà.

Fonts: Font 1 Font 2

PERQUE ELS GOSSOS GRANS VIUEN MENYS QUE ELS PETITS

Hola navegants cientifics! 

Segur que molts de vosaltres teniu o heu tingut algún gos i heu sentit que un gos gran viu menys anys que un gos petit. 

Per exemple, el Gran danès viu aproximadament 7 anys; en canvi, la mort d'un poodle s'estima en els 14, el doble d'anys. Per això, els veterinaris recomanen portar els gossos grans a fer-se revisions geriàtrics als 6 anys, un gos de dimensions mitjanes als 9, i els petits als 11.

El motiu està en els radicals lliures de l'oxigen, que són molècules que sorgeixen en el procés en el que  les cèl·lules obtenen energia dels aliments.

Són molècules que han perdut electrons i procuren recuperar-los robant a les cèl·lules del cos i danyant-les (oxidant) en l'intent. El cos genera molècules antioxidants que neutralitzen a aquests agents , però quanta més energia produeix un organisme (com un gos gran), més radicals lliures escapen per fer mal.

Aquest procés metabòlic sembla ser un dels responsables de l'envelliment i deteriorament del cos, i podria explicar per què els gossos grans solen morir abans que els petits. 

Espero que ho hagueu trobat interessant. 

Fins la proxima!

FONTS

Font 1     Font 2

La vida eterna serà una veritat?

Hola navegadors de la ciència!

Avui us porto una noticia molt interesant. Segur que en algun moment de la vostra vida heu pensat en una vida eterna o en un elixir de l'eterna joventut, pero com a una cosa impossible. Doncs ara ja podem que sembla una mica més real gràcies a una investigació sobre reprogramació cel·lular. 

Un equip de científics de l'Institut Salk d'Estudis Biològics a Califòrnia (EUA) liderada per l'investigador espanyol Juan Carlos Izpisúa Belmonte, ha aconseguit revertir l'envelliment i augmenta el temps de vida de ratolins vius un 30%.

Els científics van utilitzar ratolins amb progèria, una malaltia genètica que provoca un envelliment prematur. Han aconseguit augmentar la seva esperança de vida de 18 setmanes a 24, el que representa un 30% més de vida. Aquesta meta ha estat aconseguit gràcies a la reprogramació de marques químiques en el genoma (marques epigenètiques que controlen l'expressió dels gens).

La reprogramació cel·lular converteix en la transformació de les cèl·lules sense arribar fins al final. T

Seria com fer avançar a les cèl·lules cap a l'estat embrionari, la joventut màxima, però detenint-se a mig camí. D'aquesta manera, la cèl·lula rejoveneix, però manté la seva identitat.

Podrem aplicar aquest metode en éssers humans ? Comparat amb els factors de reprogramació, aquests nous mètodes seran més fàcils d'aplicar a la clínica i per tant utilitzar-se en humans , diu zpisúa Belmonte.

Tot hi aquesta frase digui "ser utilitzat en humans" crec que els humans mai tindrem la vida inmortal, ja que el món seria sería una sobrepoblació de persones que van neixent cada any. Crec que els humans tenim un cicle de la vida que hem de seguir i que mai arrivarem a tenir una vida inmortal, pero potser si que podran allargar uns anys la vida.

No deixeu de navegar,

Fins la propera!

FONTS
Font 1   Font 2