PERQUE ELS GOSSOS GRANS VIUEN MENYS QUE ELS PETITS

Hola navegants cientifics! 

Segur que molts de vosaltres teniu o heu tingut algún gos i heu sentit que un gos gran viu menys anys que un gos petit. 

Per exemple, el Gran danès viu aproximadament 7 anys; en canvi, la mort d'un poodle s'estima en els 14, el doble d'anys. Per això, els veterinaris recomanen portar els gossos grans a fer-se revisions geriàtrics als 6 anys, un gos de dimensions mitjanes als 9, i els petits als 11.

El motiu està en els radicals lliures de l'oxigen, que són molècules que sorgeixen en el procés en el que  les cèl·lules obtenen energia dels aliments.

Són molècules que han perdut electrons i procuren recuperar-los robant a les cèl·lules del cos i danyant-les (oxidant) en l'intent. El cos genera molècules antioxidants que neutralitzen a aquests agents , però quanta més energia produeix un organisme (com un gos gran), més radicals lliures escapen per fer mal.

Aquest procés metabòlic sembla ser un dels responsables de l'envelliment i deteriorament del cos, i podria explicar per què els gossos grans solen morir abans que els petits. 

Espero que ho hagueu trobat interessant. 

Fins la proxima!

FONTS

Font 1     Font 2

La vida eterna serà una veritat?

Hola navegadors de la ciència!

Avui us porto una noticia molt interesant. Segur que en algun moment de la vostra vida heu pensat en una vida eterna o en un elixir de l'eterna joventut, pero com a una cosa impossible. Doncs ara ja podem que sembla una mica més real gràcies a una investigació sobre reprogramació cel·lular. 

Un equip de científics de l'Institut Salk d'Estudis Biològics a Califòrnia (EUA) liderada per l'investigador espanyol Juan Carlos Izpisúa Belmonte, ha aconseguit revertir l'envelliment i augmenta el temps de vida de ratolins vius un 30%.

Els científics van utilitzar ratolins amb progèria, una malaltia genètica que provoca un envelliment prematur. Han aconseguit augmentar la seva esperança de vida de 18 setmanes a 24, el que representa un 30% més de vida. Aquesta meta ha estat aconseguit gràcies a la reprogramació de marques químiques en el genoma (marques epigenètiques que controlen l'expressió dels gens).

La reprogramació cel·lular converteix en la transformació de les cèl·lules sense arribar fins al final. T

Seria com fer avançar a les cèl·lules cap a l'estat embrionari, la joventut màxima, però detenint-se a mig camí. D'aquesta manera, la cèl·lula rejoveneix, però manté la seva identitat.

Podrem aplicar aquest metode en éssers humans ? Comparat amb els factors de reprogramació, aquests nous mètodes seran més fàcils d'aplicar a la clínica i per tant utilitzar-se en humans , diu zpisúa Belmonte.

Tot hi aquesta frase digui "ser utilitzat en humans" crec que els humans mai tindrem la vida inmortal, ja que el món seria sería una sobrepoblació de persones que van neixent cada any. Crec que els humans tenim un cicle de la vida que hem de seguir i que mai arrivarem a tenir una vida inmortal, pero potser si que podran allargar uns anys la vida.

No deixeu de navegar,

Fins la propera!

FONTS
Font 1   Font 2